En aquest article mostrem uns quants vídeos creats per TreAvis, penjats a YouTube, que per diverses raons estan ocults. TresAvis creu que es una llàstima que aquets vídeos antics de Lloret de Mar quedin amagats ja que tenen un valor històric molt important. Per això, volem treure a la llum aquestes recopilacions d’imatges, totes tretes d’Internet.
El grup TresAvis donem sempre raó de les fons de tot el material baixat d’Internet.
El vídeo mostra imatges del Lloret pescador. El Lloret d’abans del turisme, de les dècades dels anys 50 i dels 60 del segle XX.
Les primeres imatges del vídeo mostren el espectacle que era avarar les teranyines des de la platja.
Continua el vídeo amb la tirada de l’art, on podia participar-hi tothom i així emportar-se peix per menjar. L’ormeig es llevava des de la platja i tota la gent que estirava la xarxa tenia part en la pesquera.
La tercera part del vídeo es veu la baixada de les barques des de el passeig a la platja. En es Trajo d’en Reiné era habitual pujar les barques al passeig a l’hivern o en els temporals.
Per últim, Montse Comas caça amb un celebrat al nen Josep Agustí.
Els autors de les imatges són:
Salvador Comas
Francesc Costa
Joan B. Bernat
Música de:
Sopa de Cabra, “Camins”, que diu així:
Camins que ara s'esvaeixen
camins que hem de fer sols
camins vora les estrelles
camins que ara no hi són.
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
per les parets de l'amor sobre la pell.
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes
ara són dos fills del sol en aquest desert.
Mai no és massa tard per tornar a començar
per sortir a buscar el teu tresor
camins, somnis i promeses
camins que ja són nous.
En el següent vídeo fet per Joan B. Bernat, filma les barques, les teranyines i els seus bussis. La maniobra de baixar les barques des del Passeig Mn. Cinto Verdaguer a la platja. Això es feia amb l’arribada del bon temps. Les teranyines només treballaven amb la mar en calma, generalment a l’estiu. A l’hivern i en temporal les barques estaven a mig del passeig.
Música de:
“Elefants” d’Oques grasses
Tinc un cel i un infern a dins
Milers de nits que es fan matins
Comptant les llàgrimes al buit
He après a caure cap amunt
Dins el plany, dins el pla... ia-ia-ia
Hi ha una estrella que em diu
Que no et trepitgi mai ningú
No deixis mai de ser tu
Imatges de:
Joan B. Bernat
SAMLM, Arxiu Municipal de Lloret de Mar
Imatges del Lloret de 1971, en el qual subsistia encara el poble pescador. El turisme incipient anava engolin la pesca envers d’altres oficis de serveis. Van deixar les xarxes per als fogons de la cuina i les safates de cambrer.
L’espectacular avarada de la teranyina Anita, la processo de Sta. Cristina, el ball de plaça. Les nostres tradicions es veuen una mica ofegades per la massificació turística.
Els primers hotels i càmpings donen pas a la construcció de tot l’entorn de Lloret. Les imatges de Canyelles i de la Roca Grossa amb les primeres edificacions són realment impactant.
Música de:
“El metec” de Marina Rossell
Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
i aquests meus ulls descolorits,
verdosos, blaus, mig enfosquits.
Em faig mirall de tots aquells
amb qui he sofert, amb qui he gaudit,
perquè el meu cor no s'ha rendit
ni penedit d'anar més lluny,
d'on algú diu que ens aturem
si no volem anar a l'infern,
cosa que mai no m'he cregut.
Imatges de:
Miquel Juanola
Francesc Mas
SAMLM, Arxiu Municipal de Lloret de Mar
Comença amb el dia St. Cristòfol, la benedicció del cavalls, continua el vídeo amb imatges de capellans i processons, palmes i palmons. Les fantàstiques estores de flors de Corpus Cristi.
En l’homenatge al mestre Mn. Torrent es veuen autoritats desfilant, més capellans i mantellines, el Sagrat Cor i la bacina.
Continua amb l’enterrament de Mn. Torrent, tot el poble en lletania a peu fins el cementiri.
Són unes imatges increïbles per les generacions actuals.
Música de:
Heictor Villa-Lobos, “Bachianas Brasileiras Nº 5”
Imatges de:
SAMLM, Arxiu Municipal de Lloret de Mar
El Dr. Adler era chec-alemany i va arribar a Lloret després de la guerra. Es va establir com a dentista i també com a cineasta. Enamorat del mar vivia en una caseta aïllada a sobre d’un penya-segat sobre el mar.
Filmava el mar juntament amb els Morets, tres nens germans i pescadors. L’hi encantava la pesca submarina. Explicava el seu amic, el Dr. Benito, que en mitja hora en tenien prou per bussejar i pescar el dinar.
La mona era la seva inseparable mascota, - mossegava, diu la seva afillada Lluïsa.
El vídeo mostra imatges de trossos de les seves pel·lícules, les sirenes, els llops de mar i d’altres.
Ah, molt important! No cobrava les visites a la gent necessitada, que era la majoria de pescadors i terrassans del poble.
Música de:
Doctor Prats, “Caminem lluny”
Mira com la nit avui s'encén
I el crit de la nostra gent
Una sola veu que esclata
Mira com fas veure que no em sents
I com si no hi hagués després
Balles perdent la mirada, amunt!
Diga'm si vas trobar la teva sort
Diga'm que et vas guardar tots els records
No t'aturis quan no puguis més
No et rendeixis quan no puguis més
Imatges de:
Dr. Ernest Adler
Thalassa 3Cat
SAMLM, Arxiu Municipal de Lloret de Mar
En les imatges hi han nens que actualment són vells i d’altres, molts, que ja no hi són.
Comença el vídeo amb la sortida de la processó amb l’embarcament de la gent a les barques. Les teranyines anaven plenes de gom a gom. Continua amb imatges fantàstiques de les barques navegant cap a Santa Cristina.
En la segona part es veu el ball de plaça, celebrat a la plaça d’Espanya. El contrast de les obreres vestides de blanc i tan joves amb el vestit negre, d’àvia, de la mare abadessa.
La música que acompanya el vídeo és l’Havanera de l’opera Carmen que parla d’amor i de passió. Pot ser que no és la música més adient o potser sí.
Imatges de:
Joan B. Bernat
SAMLM, Arxiu Municipal de Lloret de Mar
Música de:
Bizet: Carmen, WD 31, Act 1: "L'amour est un oiseau rebelle"
L'amour est un oiseau rebelle,
que nul ne peut apprivoiser,
et c'est bien en vain qu'on l'appelle,
s'il lui convient de refuser.
Rien n'y fait, menace ou prière,
L'un parle bien, l'autre se tait,
et c'est l'autre que je préfère,
il n'a rien dit, mais il me plaît.
Chorus
L'amour! l'amour! l'amour! l'amour!
L'amour est enfant de bohème,
Il n'a jamais, jamais, connu de loi.
Si tu ne m'aimes pas, je t'aime.
Et si je t'aime, prends garde à toi!
TresAvis ha recuperat una pel·lícula antiga de super-8 que pertanyia al D. Benito. Les imatges són del viatge apoteòsic que van fer quatre lloretencs de Lloret fins a Moscou. Era l’any 1967, dictadura aquí i també allà, era l’època de la Unió Soviètica, el Mur de Berlin barrava el pas a tot viatger que volgués entrar en els països de l’URSS. El viatge era prou complicat com per afegir encara més traves, el cotxe, era un Rolls Roice de 1914, un vehicle antic i lent. L’aventura estava assegurada.
Els components de l’expedició eren Pere Fontanals, Àlex Portavella, Josep Trull i el Dr. Francesc Benito. Semblava una missió impossible, però ho van aconseguir. Van arribar a Moscou i el més important, van tornar.
Imatges de:
Dr. Francesc Benito
Josep Trull
Tal com raja – Fitel TV
Música de:
Xanguito, “Te vendré a cercar”
M'he fet mariner del cel
Per podermos rebolcar enlaire.
Estarem sempre volant junts
Mai perdrem forces per caure.
I on anam? i on anam?
Tu dius que vols rodejar-te de plomes
I on anam? i on anam?
Anem en el cel on només hi viuen ninfes.
Te vendré a cercar
Cada dia on viuen ses flors tristes.
Te vendré a cercar
Tots els dies per sentir-te riure
Lloret de Mar és un jardí. Té un microclima excepcional, a resguard de la tramuntana i del mestral, és fresc i humit a l’estiu i càlid a l’hivern. Això ja ho saben bé els estiuejants, no només els recents, des de fa segles que Lloret és famós per ser un jardí temperat.
La Sra. Sicardis, senyora de Lloret va rebre, de la seva germana d’Ermessenda vescomte de Cabrera, el castell de Sant Joan de Lloret en el any 1041. La Sra. Sicardis i la seva família ja apreciaven en aquells anys el bon temps i les platges de Lloret.
El Dr. Adler retrata perfectament el Lloret dels anys 50 i principis dels 60. Les seves imatges desprenen frescor i tranquil·litat. L’escena del manubri on el doctor mateix dona voltes a la manovella, com també quan en Pito amb la mànega mulla a l’Anna, són escenes ralment genials.
Imarges de:
Dr. Ernest Adler
SAMLM, Arxiu Municipal de Lloret de Mar
Música de:
Marina Rossell, “Hi havia un jardí”
Hi havia un jardí molt net, era la terra;
que brillava, sencer, com un fruit protegit.
No era cap paradís, ni tampoc cap misèria,
ni res que s 'hagués vist enlloc més, sinó aquí.
Hi havia un jardí, era un bosc, una casa,
amb un llit tot de molsa per fer-hi l'amor;
i un torrent molt suau ben sovint hi passava
i, seguint el seu curs, ho escava tot.
Hi havia un jardí tan gran com una vall,
ple de bons aliments en cada estació;
i, entre l'herba calenta, entre l'herba glaçada,
s'hi descobrien flors que no tenien nom.
Hi havia un jardí, molt net, era la terra;
on els nens i les nenes jugaven al sol,
com ho havien ja fet igualment temps enrere
pares, avis, besavis, i més generacions.
On és aquell jardí on tots voldríem néixer,
on podríem estar-nos tranquil·lament nus?
On és aquella casa de portes obertes,
que jo busco i “rebusco” (recerco) i no puc trobar enlloc?
A Lloret de Mar, el dia 23 d’abril del 2025, es va celebrar el Dia Mundial de la Poesia.
Cada 21 de març, per celebrar el Dia Mundial de la Poesia, la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco trien un poema i el tradueixen a vint-i-tres llengües. Enguany han escollit Desamor, de Josep M. Llompart (Palma, 23 de maig de 1925 – 28 de gener de 1993), de qui commemorem el centenari del naixement.
Com si de cop abolissin
el fonoll de l’estiu, la raconada
que cobegen ones
agitadíssimes;
com si de cop
prohibissin l’Óssa Menor, les taronges,
el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;
com si sense avisar
els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba;
com si les campanes
es negassin a repicar, com si la barca
ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;
com si la torre de Pisa
s’ensorràs finalment un cap al tard de flautes;
com si les llàgrimes
ja no poguessin emmelar-te l’esguard,
com si definitivament
et morissis en el cap de cantó de la memòria.
Imatges de:
TresAvis
Música de:
Gulda: Concerto for Cello, Wind Orchestra and Band, Op. 129: IV. Menuett
